2015, como 1975: es necesario un 'nuevo suarismo', creen los partidos
> El año que empieza el miércoles se debate entre el continuismo y el vuelco
domingo 28 de diciembre de 2014, 12:08h
Los breves días de vacaciones de los que disfruta buena parte de la ciudadanía, clase política incluida, no sirven para distraer la convicción de que el año que se inicia este miércoles va a ser uno de los políticamente más decisivos desde que, en 1982, el PSOE de Felipe González se alzó con la victoria electoral, inaugurando una nueva etapa de cambios tras los puestos en marcha por Adolfo Suárez, quien, entre julio de 1976 y junio de 1977 'dio la vuelta como un calcetín' al Estado.
Son también ahora muchas las cuestiones pendientes que deberán quedar resueltas este año, sea mayor o menor el espíritu 'reformista' que anime a nuestros gobernantes y a los diversos partidos de oposición. Los estudios que manejan el Gobierno y los partidos indican algo semejante a esto: se hace necesaria una etapa de 'nuevo suarismo', en la que se pongan en cuestión muchas cosas, se reformen y actualicen bastantes y se den soluciones a problemas tan urgentes como los intentos secesionistas en Cataluña e, incluso, en el País Vasco, dos comunidades cuyos dirigentes, Artur Mas e Iñigo Urkullu, se entrevistaron de manera reservada este domingo.
Hay elecciones de diverso calibre en el horizonte: las municipales y autonómicas de mayo y las generales que teóricamente tendrán lugar en noviembre. Pero nadie puede descartar que haya urnas autonómicas en Cataluña, donde se vive ahora mismo en la indefinición, o en Andalucía, en función de cuáles vayan a ser los planes personales que se albergan en la cabeza de la presidenta de la Junta, una nuevamente muy activa Susana Díaz.
Asistiremos este año a un recrudecimiento de diversas polémicas heredadas del trepidante 2014 que nos abandona: sí o no a la reforma constitucional, y cuánto de reforma debería hacerse; qué alianzas irán formando los partidos -especialmente en el centro y a la izquierda del PSOE-para posicionarse ante las urnas, o para adquirir algún poder tras el veredicto de las mismas; qué cambios en las estructuras internas realizarán las principales formaciones políticas para evitar perder muchos votos a favor de opciones nuevas, como Podemos. Y, por supuesto, asistiremos a la propia transformación interna del partido de Pablo Iglesias, que ahora se mueve en una cómoda y muy rentable ambigüedad, una situación que, obviamente, no puede prolongarse ya mucho.
Profundizando en este calendario previsible, se diría que en los 'estados mayores' de los partidos, y cunde la sensación de que ocurre lo mismo con los sindicatos, se ha entrado en un período de cierto corte con el pasado. Es algo muy perceptible en el PSOE y en Izquierda Unida, menos en formaciones como UPyD o Ciudadanos, y mucho menos en el Partido Popular, cuyos principales dirigentes, en el Gobierno y en el partido, parecen hacer suya la máxima ignaciana según la cual en tiempos de crisis no conviene hacer mudanzas. Lo que ocurre es que hasta niegan, a base de afirmar que estamos en el mejor de los mundos, la misma existencia de crisis.
Cambios en el PP
Y, sin embargo, sospecho que será precisamente en el PP donde asistiremos, quizá ya en la 'cumbre' que prevén para enero, a una mayor pulsión interna en busca de cambios: mucho de esto lo influirán las encuestas y, luego, lo decidirán las elecciones del 24 de mayo en trece autonomía y ocho mil municipios. Donde se prevén vuelcos considerables y la necesidad de coaliciones y pactos diversos para poder gobernar. De momento, Madrid, Castilla-La Mancha y la Comunidad Valenciana se configuran como los grandes quebraderos de cabeza, desde el punto de vista estrictamente electoral (lo de Cataluña es otra cosa, claro está), para Mariano Rajoy. Y Andalucía, por su parte, podría convertirse también en un problema para Pedro Sánchez, en función de las mencionadas decisiones personales que pueda adoptar Susana Díaz respecto de su propio futuro político: ¿se presentará ella también, frente a Sánchez, a las primarias socialistas de julio?
Lo que ocurre es que el tiempo para poner en marcha de manera efectiva las reformas se va agotando. No va a bastar con la previsible disminución de la corrupción y el relativo aumento de un estado de bienestar para frenar los deseos ciudadanos de que se les gobierne de una manera diferente a como se ha hecho hasta ahora. Este año 2015 será el que conmemore los cuarenta desde la muerte de Franco y la subida al trono de Juan Carlos I. Dos hitos que, pese a la ingente producción bibliográfica que nos va a llegar en torno a ellos, para nada cuentan ya en el ánimo de los españoles. Que, con un nuevo Rey que me parece que es consciente de ello, están mirando con inquietud, y seguramente también con esperanza, al futuro que se inaugura este miércoles. Un año que no puede ser el del mero continuismo, si no queremos que sea el del gran, imprevisible, vuelco.
Foro asociado a esta noticia:
2015, como 1975: es necesario un 'nuevo suarismo', creen los partidos
Últimos comentarios de los lectores (2)
32710 | RESISTENCIA ANTIESPAÑOLA - 29/12/2014 @ 18:01:24 (GMT+1)
MISSATGE DE NADAL DE LA RESISTÈNCIA ANTIESPAÑOLA----------------A les portes d'un nou any, volem des de la Resistència desitjar a tots els independentistes i a tots els herois que lluiten enfront de l'Ocupació espanyola, un Feliç Any Nou 2015, i fer un balanç del que ha suposat aquest període anual en relació amb els projectes i les situacions que s'han presentat entorn de la lluita per les llibertats de les Nacions i Pobles ocupats per l'estat feixista espanyol. Els últims mesos han vingut marcats per assumptes d'especial rellevància ( Procés Constituent Català,, corrupció política, cas Noos-infanta Cristina, cas nicolás,etc.) que segueixen candents, des de fins i tot diversos anys enrere,com és el cas en el qual anem a reparar pel seu especial interès per a la causa dels Pobles, que no és un altre que el cas del contenciós català, que està actualment en totes les agendes de la classe política i ocupa primeres planes en tots els mitjans de premsa, ràdio, tv, xarxes socials, etc. L'any que és a punt d'acabar, ha estat vertiginós i molt intens en relació a la situació plantejada al territori català, on es va avançar concienzudamente en el projecte de realització d'una Consulta el 9 de Novembre, per decidir el futur del Poble Català. Molts obstacles i traves de tot tipus es van posar en el camí per part de les autoritats espanyoles , amb l'única fi de boicotejar la consulta popular i fer callar així, la ferma determinació d'àmplies majories ciutadanes d'obrir un procés constituent que porti nous aires a una societat anquilosada, llastrada, completament travada pel fre que se li imposa des de les instàncies de poder espanyoles, a uns pobles que l'única cosa que plantegen és la lliure disposició de la voluntat individual i col·lectiva darrere d'una veritable determinació de futur, en la recerca d'unes noves lleres que obrin a aquesta societat estancada per l'imperialisme espanyol, cap a noves cotes d'autogovern, de lliure configuració d'un projecte il·lusionant que satisfaci les expectatives d'un poble emprenedor i tenaç com a pocs, tal qual és el poble català. El camí que ens ha traido fins a aquí ha comptat amb múltiples dificultats, dubtes, fins i tot canvis de plans a última hora, però fins a arribar al 9-N, el conjunt social ha donat un extraordinari exemple de sensatesa, de fermesa, de resolució i lliurament ple de convicció en els principis que es defensen. Encara així, passada la data i celebrada la Consulta, s'ha creat un clima de dubtes, d'estupor, de tibant espera, davant la situació que s'ha creat al no donar-se un acord ple entre les formacions que estan pel Dret a Decidir, ( d'altra banda, natural en cruïlles propícies a matisacions entre les diverses sensibilitats que mostren la seva visió particular com la més viable ). Aquesta situació, que allarga els terminis de decisió entorn de quins procediments cal seguir a partir d'ara, no ha de dilatar-se al nostre entendre, durant més temps. Per tant, des de la nostra organització resistencial, cridem a les formacions que estan lluitant per crear un nou marc jurídic i institucional per a Catalunya, ( especialment referit a CiU i ERC, les formacions majoritàries i molt particularment a CiU com a força governant, i al President Mas, com a cap visible del Govern ) a arribar a un acord com més aviat millor sobre la celebració d'Eleccions Plebiscitàries que portin en un termini prudencial de temps a l'esperada Declaració d'Independència, que serveixi de motor per al nou projecte d'una Catalunya convertida en un Estat que mira al matí sense la rémora de l'estat espanyol. Hem expressat en anteriors ocasions la nostra aposta particular per la conformació de llistes separades per a les Eleccions Plebiscitàries , que poden aportar dades substancials sobre el suport de cada candidatura concreta , i partint que ja sigui CiU, ja sigui ERC, o CUP, etc.,estarien totes aquestes forces unides pel comú denominador de l'acord entorn del Dret a Decidir i a favor d'una Catalunya independent. De totes maneres, estem oberts a qualsevol altre tipus de disseny de les llistes de cara a les Eleccions Plebiscitàries, sempre que aúnen a les forces polítiques que volen la llibertat de Catalunya i donin majors garanties d'aconseguir l'objectiu marcat per la majoria social catalana. El que sí desitgem i recalquem, és que no es produeixin més dilacions innecessàries, que estan donant una imatge de divisió, d'incertesa, que només pot beneficiar als sectors espanyolistes ( pp, psoe, upyd, ciutadans, etc. ) que no cejan en la seva obstinació de dinamitar el Procés Constituent a Catalunya, llançant diatribes i creant un clima tibant i amenaçador, quan no caient directament en les burles i ofenses de les quals tant agraden fer ús contra els oponents polítics. Així doncs, Unitat, Fermesa, i Actitud Resolutòria poden i han de ser les armes que el Bloc Sobiranista mostrin al més aviat possible, i desitgem que al més aviat possible es convoqui a Eleccions Plebiscitàries, que marquin una nova pàgina en la sendera traçada cap a la llibertat de la Nació Catalana. Als altres Pobles i Nacions, des A les portes d'un nou any, volem des de la Resistència desitjar a tots els independentistes i a tots els herois que lluiten enfront de l'Ocupació espanyola, un Feliç Any Nou 2015, i fer un balanç del que ha suposat aquest període anual en relació amb els projectes i les situacions que s'han presentat entorn de la lluita per les llibertats de les Nacions i Pobles ocupats per l'estat feixista espanyol. Els últims mesos han vingut marcats per assumptes d'especial rellevància ( Procés Constituent Català,, corrupció política, cas Noos-infanta Cristina, cas nicolás,etc.) que segueixen candents, des de fins i tot diversos anys enrere,com és el cas en el qual anem a reparar pel seu especial interès per a la causa dels Pobles, que no és un altre que el cas del contenciós català, que està actualment en totes les agendes de la classe política i ocupa primeres planes en tots els mitjans de premsa, ràdio, tv, xarxes socials, etc. L'any que és a punt d'acabar, ha estat vertiginós i molt intens en relació a la situació plantejada al territori català, on es va avançar concienzudamente en el projecte de realització d'una Consulta el 9 de Novembre, per decidir el futur del Poble Català. Molts obstacles i traves de tot tipus es van posar en el camí per part de les autoritats espanyoles , amb l'única fi de boicotejar la consulta popular i fer callar així, la ferma determinació d'àmplies majories ciutadanes d'obrir un procés constituent que porti nous aires a una societat anquilosada, llastrada, completament travada pel fre que se li imposa des de les instàncies de poder espanyoles, a uns pobles que l'única cosa que plantegen és la lliure disposició de la voluntat individual i col·lectiva darrere d'una veritable determinació de futur, en la recerca d'unes noves lleres que obrin a aquesta societat estancada per l'imperialisme espanyol, cap a noves cotes d'autogovern, de lliure configuració d'un projecte il·lusionant que satisfaci les expectatives d'un poble emprenedor i tenaç com a pocs, tal qual és el poble català. El camí que ens ha traido fins a aquí ha comptat amb múltiples dificultats, dubtes, fins i tot canvis de plans a última hora, però fins a arribar al 9-N, el conjunt social ha donat un extraordinari exemple de sensatesa, de fermesa, de resolució i lliurament ple de convicció en els principis que es defensen. Encara així, passada la data i celebrada la Consulta, s'ha creat un clima de dubtes, d'estupor, de tibant espera, davant la situació que s'ha creat al no donar-se un acord ple entre les formacions que estan pel Dret a Decidir, ( d'altra banda, natural en cruïlles propícies a matisacions entre les diverses sensibilitats que mostren la seva visió particular com la més viable ). Aquesta situació, que allarga els terminis de decisió entorn de quins procediments cal seguir a partir d'ara, no ha de dilatar-se al nostre entendre, durant més temps. Per tant, des de la nostra organització resistencial, cridem a les formacions que estan lluitant per crear un nou marc jurídic i institucional per a Catalunya, ( especialment referit a CiU i ERC, les formacions majoritàries i molt particularment a CiU com a força governant, i al President Mas, com a cap visible del Govern ) a arribar a un acord com més aviat millor sobre la celebració d'Eleccions Plebiscitàries que portin en un termini prudencial de temps a l'esperada Declaració d'Independència, que serveixi de motor per al nou projecte d'una Catalunya convertida en un Estat que mira al matí sense la rémora de l'estat espanyol. Hem expressat en anteriors ocasions la nostra aposta particular per la conformació de llistes separades per a les Eleccions Plebiscitàries , que poden aportar dades substancials sobre el suport de cada candidatura concreta , i partint que ja sigui CiU, ja sigui ERC, o CUP, etc.,estarien totes aquestes forces unides pel comú denominador de l'acord entorn del Dret a Decidir i a favor d'una Catalunya independent. De totes maneres, estem oberts a qualsevol altre tipus de disseny de les llistes de cara a les Eleccions Plebiscitàries, sempre que aúnen a les forces polítiques que volen la llibertat de Catalunya i donin majors garanties d'aconseguir l'objectiu marcat per la majoria social catalana. El que sí desitgem i recalquem, és que no es produeixin més dilacions innecessàries, que estan donant una imatge de divisió, d'incertesa, que només pot beneficiar als sectors espanyolistes ( pp, psoe, upyd, ciutadans, etc. ) que no cejan en la seva obstinació de dinamitar el Procés Constituent a Catalunya, llançant diatribes i creant un clima tibant i amenaçador, quan no caient directament en les burles i ofenses de les quals tant agraden fer ús contra els oponents polítics. Així doncs, Unitat, Fermesa, i Actitud Resolutòria poden i han de ser les armes que el Bloc Sobiranista mostrin al més aviat possible, i desitgem que al més aviat possible es convoqui a Eleccions Plebiscitàries, que marquin una nova pàgina en la sendera traçada cap a la llibertat de la Nació Catalana. Als altres Pobles i Nacions, des dels Bascos, als Galegos, Canaris, Lleonesos, etc., els animem a renovar esforços, a continuar la tasca de crear nous espais de desenvolupament de les proposades independentistes, i a no cejar en la noble obstinació de construir un model de progrés i llibertat per als seus habitants. Desitgem a tots els Pobles, que en el nou any es produeixin avanços substancials en la lluita per la llibertat. Avanci Pobles, no us rendiu !!! Seguiu la lluita !! Retrocedir mai , rendir-se mai !! Visquin els Pobles que lluiten per la seva llibertat contra l'opressió espanyola !!!dels Bascos, als Galegos, Canaris, Lleonesos, etc., els animem a renovar esforços, a continuar la tasca de crear nous espais de desenvolupament de les proposades independentistes, i a no cejar en la noble obstinació de construir un model de progrés i llibertat per als seus habitants. Desitgem a tots els Pobles, que en el nou any es produeixin avanços substancials en la lluita per la llibertat. Avanci Pobles, no us rendiu !!! Seguiu la lluita !! Retrocedir mai , rendir-se mai !! Visquin els Pobles que lluiten per la seva llibertat contra l'opressió espanyola !!!
32696 | kroker - 28/12/2014 @ 21:46:31 (GMT+1)
Este año 2014 no estará marcado por el cambio de Jefe de Estado, cambio que por otro lado, aparte de esperado se produjo de manera chapucera muy al estilo nuestro, aunque eso sí, dentro una presunta normalidad que si bien en otras monarquías europeas no llama la atención, aquí no lo es. Tampoco por ser el mentiroso año de la recuperación según Rajoy, que a poco que venga viento en contra de la UE o EEUU, se irá al garete.
Este año estará marcado por la afloración política del 15M, que no es otra cosa que Podemos. A todos los partidos del sistema se les llenaba la boca con aquello de que los descontentos del 15M se organizarán políticamente y se dejarán de algaradas callejeras, pues bien, lo han hecho y el resultado está a la vista. Están todos acojonados, pero no solo el PPSOE líderes del sistema, sino también todos aquellos otros partidos de implantación nacional que ven como día tras día las encuestas los menguan para engordan la intención de voto de Podemos.
Pero lo más sintomático de la descomposición del sistema, no es la pérdida de votos de los dos grandes partidos, sino también y como se ha puesto de manifiesto, la huída masiva de votantes a Podemos, de formaciones con un nicho de voto asegurado como Bildu y ERC (ya lo de IUV en Cataluña es de chirigota). Esta huida de votos me produce un efecto próximo al éxtasis. Está claro que un fantasma recorre España, y desde luego no es la amenaza pseudo-comunista de Podemos, pero si es el cabreo generalizado en todos los estamentos sociales, contra todos los partidos digamos tradicionales se llamen como se llamen.
Todos han sido cómplices, unos más que otros desde luego, de lo que nos está pasando. Todos, ante el efecto de meter la mano en la cacharra del gofio, no han podido resistirse a llenar los bolsillos, y si bien es cierto que la crisis es a nivel europeo, no es menos cierto que sin la corrupción y la evasión fiscal que padecemos, la misma no hubiera sido tan bestial. Llevamos 7 años de crisis, y ésta ha acabado con las expectativas vitales de muchas personas (incluso con la vida), y los ciudadanos, los votantes quieren VENGANZA, la justicia se dejará para más adelante, así que prepárense señores de la CASTA, se acercan tiempos de mudanza.
|
|