Volem un president valent
jueves 12 de septiembre de 2013, 16:35h
És el moment de
reafermar el discurs valencianista de la Generalitat Valenciana i del partit
polític que la sustenta.
És el moment de
reafermar el discurs valencianista de la Generalitat Valenciana i del partit
polític que la sustenta. El Partit Popular de la Comunitat Valenciana ha de
reviscolar l'aposta decidida pel centrisme i el valencianisme, recuperant una
acció de govern útil i amb ambició. Fer bandera del valencianisme intel·ligent
i demostrar ambició en l'autogovern de la nostra terra.
Combatre la negativa
imatge exterior que se perceb de la CV,
a més de la posada en valor interna de les nostres potencialitats, són
els dos eixos fonamentals que haurien de marcar l'agenda del Consell. Defensa
de la nostra terra i orgull de la valencianitat. Amb tres directrius clares
formadores de la punta de llança de la política institucional valenciana: la
defensa del Corredor Mediterrani ferroviari cap a Europa, la reclamació d'un
nou finançament autonòmic just i equitatiu reparador del dèficit històric patit
i la reivindicació de l'aigua per a tots recuperant el Pla Hidrològic Nacional.
El nostre trident propi, la trilogia valenciana.
La clau que obri tots
els panys radica en la revitalització de la nostra identitat i la reafirmació
de la nostra modernitat. Esta conjunció reconeixent la nostra història i
cultura pròpia i apostant pel nostre futur com a societat avançada hauria de
configurar el posicionament clar i ras de la política valenciana en majúscules.
Reivindicant la parcel·la que ens pertoca i restituint el nostre valor com a
poble al llarg de la història... Els valencians hem estat a un primer nivell
espanyol i europeu des del segle XV i hem de reprendre eixe pàlpit d'una nova
renaixença valenciana possible...
Ara és el moment de
repensar la Comunitat Valenciana. Malgrat tot, els valencians podem viure un
moment apassionant. Internament, la nostra pau social identitària és un fet.
L'endopolítica valenciana va arribar a quotes insuperables: no estàvem al mapa
i ara som referència de modernitat. La nostra tradició lliurecanvista i
exportadora ens va fer ser el territori espanyol més capdavanter i més
connectat a l'Europa forta. I hem de tornar a assolir-ho. Externament,
continuem tenim poc pes a l'Estat. La geopolítica valenciana bascula entre ser
oblidats per Madrid i ser obviats per Barcelona. Som ferms competidors
econòmics de Catalunya, però la nostra aliança amb Madrid no pot passar per la
submissió, sinó per l'exigència. I encara i tot, la normalització de relacions
amb els catalans ha de ser un objectiu clar. Hem de passar del complexe
d'inferioritat a l'orgull de la nostra personalitat.
Mentres uns altres
continuen enrocant-se fora de joc, encabotant-se en allunyar-se del sentir dels
ciutadans, sempre fugint de les inquietuds i necessitats de les persones que
conformen la nostra terra, nosaltres hauriem d'apostar per recuperar la nostra
identitat de manera tangible. L'esfera simbòlica és ben important per a
combatre la desafecció ciutadana al voltant d'una política valenciana de
promoció del nostre autogovern. Contra el desinterés civil, les institucions
valencianes han de reivindicar allò que ens pertoca i reconéixer el valor de lo
nostre. Orgull propi i projecció exterior, l'estratègia dual necessària per a la
CV.
El President Alberto
Fabra ha d'aplicar a la seua iniciativa política una premissa clara: tot el
territori valencià és centre de l'acció de govern. La centralitat d'un
projecte comunitari, de fer política en majúscules al servici de tota la
societat valenciana. I d'un PPCV que cada volta ha de ser més CV. Un PPCV que
s'ha de convertir en la punta de llança de la defensa de l'autogovern i l'estat
autonòmic... I si toca plantar-se davant els cenacles del poder polític i
mediàtic a Madrid, puix un es planta!
El projecte valencià
de govern encapçalat per Fabra ha de representar la recuperació de l'orgull de
la nostra identitat i la confiança de les nostres possibilitats com a societat
moderna i vertebrada. Consolidar la defensa de l'autogovern i l'aposta pel
benestar, fugint de postures de reacció i abandonant l'estèril ideologia del
no. Ara més que mai, allò que toca és enfortir el seu discurs valencianista:
identitat pròpia i oportunitats per a tots.