Un advocat del col·lectiu, Oscar Serrano, ha explicat aquest dijous que hi ha més de 200.000 damnificats a Espanya pels 'swaps' -30.000 a Catalunya-, que alarmats per la pujada del euribor van contractar entre 2006 i 2008 aquestes cobertures de tipus de interès fixant els tipus sobre els seus préstecs, que fins ara eren variables, al voltant del 4%, i que ara, amb la caiguda dels tipus, han vist com han d'abonar la diferència.
Segons el parer de l'advocat, els bancs i caixes van fer una estratègia de màrqueting massiva sobre particulars, comerciants i pimes, d'un producte que estava destinat a grans empreses, sabent que els tipus d'interès s'enfonsarien a partir de desembre de 2008 .
"Hi ha estudis de la UE que ja advertien de la fallida de Lehman Brothers i que els tipus d'interès caurien en picat, i van aprofitar la tendència a l'alça prèvia per contractar aquests productes i assegurar-se que, tot i la caiguda, anaven a seguir cobrant la diferència a través d'aquests 'swaps'", ha afirmat Serrano.
Els damnificats veuen que les seves hipoteques baixen, però que ara han de seguir fent front al càrrec del 'swap'.
Per aquest motiu el col·lectiu crida els afectats a que denunciïn a les entitats ja que entenen que, a causa de les injustícies socials provocades per la crisi, s'està generant una tendència entre els jutges a fallar a favor dels particulars.
Segons Serrano, a l'hora de tractar de cancel·lar, els bancs exigien al client el pagament de tota la vida del 'swap' i en cas de no poder fer front al mateix "oferien un altre crèdit per poder pagar-lo amb un interès de fins a un i dos punts per sobre de l'euribor".
Sentències guanyades
Fins al moment, són cinc les sentències que el col·lectiu ha aconseguit que fallessin a favor dels seus representats, que han portat a la nul·litat de contracte i, tot i que les entitats han recorregut, de moment els eximeix de continuar pagant.
A l'espera d'aquesta sentència, es troba un dels representats pel col·lectiu Pedro Pellejero, que va contractar un 'swap' sobre les hipoteques del seu negoci, Marbres Horta, i que mai va arribar a cobrar cap benefici del 'swap', ja que en cas que l'euríbor superés el tipus fix del swap, l'entitat abonaria la diferència al client.
"Des del principi vaig haver de pagar al marge de la meva hipoteca 6.500 euros al trimestre pel swap", ha explicat Pellejero.
I és que, segons l'advocat, en el moment de la contractació s'explicava al client que el producte servia per protegir de les possibles pujades de l'euríbor, però "es van oblidar" d'explicar que si baixava seria el client el que hauria de pagar la diferència.
Si (
No(
