Cendrós, propietari de Floïd, de l’editorial Aymà i un dels fundadors de l’Òmnium Cultural, va escriure a Frederic Rahola el 5 d’agost de 1967, a Jaume Carner i a l’abat Aureli M.Escarré el 3 de gener de 1968 i novament a Carner el 7 d’agost de 1968 expressant-se en aquests termes de desprendre’s de Tarradellas com a referent polític.
L’error que va cometre Cendrós va ser que dos dels destinataris mantenien simultàniament relacions d’amistat amb el president, concretament Rahola, que seria delegat de la Generalitat a Catalunya, i Escarré, amb qui després es refredaria la relació. Tarradellas, coneixedor d’aquestes maniobres, va escriure enfurismat a Cendrós.
Aquests empresaris, en la seva majoria fundadors del moviment catalanista Òmnium Cultural, s’havien reunit a celebrar el Cap d’Any a casa d’un d’ells.
En la carta a Escarré, reproduïda al llibre Tarradellas, testigo de España, i extreta de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet, deia Cendrós: "Suposo coneixereu l’últim "exabrupte" del Sr. Tarradellas. Aquesta vegada és, entre altres coses, un atac calumniós contra la meva persona i la d’en Pau Riera. Alguns dels destinataris se m’han apropat per demanar-me si no podríem fer el necessari per tal de recloure’l en una casa de salut, doncs tot deixa creure que la "esquizofrènia" s’ha apoderat d'ell. En aquest cas, si vós hi féssiu quelcom, no cal dir que tots els amics d’aquí hi contribuirien econòmicament, doncs hem d’evitar perjudicar Catalunya, tal com em diu en Jaume Carner en la carta que us adjunto, fent servir el nom d’una Institució gloriosa com a cobertura de baixos propòsits...".
El mateix dia, 3 de gener de 1968, Cendrós va escriure a Jaume Carner Suñol, que va ser president de Banca Catalana, en uns termes semblants: "un pobre foll amargat", "cal aplicar la misericòrdia que un cas gairebé patològic mereix"..."Potser arribar a convèncer la seva família de recloure’l en una casa de salut per tal que acabi tranquil·lament la seva dura, desgraciada i estrafolària vida. Estic segur que tant tu com tots nosaltres hi contribuiríem amb el que calgués".
Tarradellas, que compta amb còpia de les cartes, escriu a Cendrós el 14 d’agost de 1968: "Em permeto confirmar-vos la recepció d’aquestes quatre fotocòpies per vos enviades, per tal que sapigueu que he pres nota dels insults i difamacions que llenceu contra el president Companys, els Consellers del seu darrer Govern i a la meva persona en tant que President de la Generalitat. La vostra correspondència també m’ha permès d’assabentar-me dels vostres anhels contraris a la unitat dels catalans i a la llibertat de Catalunya".
Si (
No(
