La xarxa, el núvol o Internet, va tenir un naixement militar l’u de gener del 1983 com a xarxa Wan basada en la tecnologia TCP/IP, però les seves aplicacions comercials es van començar a desenvolupar als voltants dels 90 amb la incorporació dels protocols HTPP (web), FTP (fitxers), SMTP (mail) i altres posteriors (mp3, skype...).
Si la invenció del foc, la roda o l’alfabet van canviar la manera de pensar i de viure, la Xarxa ha revolucionat el sistema de comunicacions i ens ha convertit en Homo Internauticus. Com s’esdevé amb qualsevol innovació intel·lectual, els conservadors i els polítics, es senten profundament preocupats per les conseqüències i la possible pèrdua de control i poder que els pot suposar. No cal referir-nos a Copèrnic, a les vacunes o a les cèl·lules mare. En principi qualsevol invent no deixar d’assemblar-se moltíssim a una nova heretgia.
Efectivament, s’ha establert una guerra entre aquells que volen controlar i censurar la Xarxa i els partidaris de la llibertat d’expressió. El cas de Wikileaks no deixa de ser una manifestació d’aquesta lluita aferrissada. Per exemple, la sionista Pilar Rahola s’ha unit a l’establishment, representat per Amazon, la CIA, Interpol i demès autoritats polítiques, escandalitzada per la impunitat d’Assange i les seves filtracions documentals, tot dient que tan sols tenen interès morbós però no informatiu i que es tracta d’un hacker dedicat a robar informació quan de fet, sembla que aquesta informació ha estat obtinguda per Bradley Manning, analista de l’exèrcit (SIPRNet), destinat a Bagdad i amb accés a documents classificats, que avui es troba engarjolat a Virginia.
Aquest dies ‘El País’ ha divulgat sobradament aquestes filtracions, que expliquen fets notables, com les pressions de l’ambaixador Aguirre per manipular la judicatura (cas Couso, vols de la CIA...) o el perquè de la persecució al jutge Garzón, entre altres coses per considerar-lo anti-americà i per voler obrir un procediment contra la il·legalitat i les tortures de la presó de Guantánamo.
D’altra banda tenim Lawrence Lessig, professor de Harvard i ex assessor d’Obama, fundador de Creative Commons, on es defensa del dret de domini públic o copyleft (creat per Richard Stallman), i que es conegut per haver guanyat el cas Finnegans Wake contra l’hereter de James Joyce que s’oposava a una cita de l’escriptor que havia fet la professora Carol Shloss. També ha protestat contra el Tribunal Suprem dels USA, per haver declarat inconstitucional una emmena i ha concedit un copyright a milers d’obres que durant anys n’havien estat exemptes.
Ens trobem davant dos fronts oberts. Llibertat d’expressió (de moment se’n diu pirateria) o censura (ordre crematístic i polític); i, en el camp econòmic, com cal regular la diferent interpretació dels drets de propietat intel·lectual i com cal limitar el poder dels organismes que la monopolitzen, marcant temps i tarifes, com per exemple, trobar qui ha de posar fre a la voracitat recaptatòria de l’SGAE. Ara per ara, la nova llei de Propietat Intel·lectual espera en el Congrés.
En qualsevol cas, hem de dir que la Xarxa representa un gran invent i la oportunitat per defensar la llibertat expressió i la democràcia real. El seu perill rau en la facilitat de manipulació dels governs, dels seus serveis d’intel·ligència (suposada) i d’algunes empreses i xarxes socials que poden fer un ús abusiu de la privacitat.
Si (
No(
