En aquest acte, l'historiador britànic Sir John H. Elliott ha pronunciat una conferència en què ha destacat la "disposició" de Vicens Vives "a qüestionar el que estableix" com la part essencial i "duradora" del seu llegat. Elliott ha definit l'historiador català, a qui li unia una estreta amistat i col·laboració, de "home molt intel ligent i segur de si mateix" i ha ressaltat la seva "optimisme fins ratllar la ingenuïtat", "enorme dinamisme" i el seu "vibrant entusiasme" .
En el seu discurs, John H. Elliott ha vinculat la trajectòria de Jaume Vivens Vives "al clima polític i cultural" de l'època que li va tocar viure, en ple franquisme, i ha assenyalat que va optar per la "decisió conscient de treballar dins del sistema per aconseguir determinats èxits".
Catalunya i modernitat
Així mateix, l'historiador britànic ha posat èmfasi en el desig de Vicens Vives, durant els últims anys de la seva vida (va morir el 1960, amb tan sols 50 anys), de "conduir a Catalunya, i com a conseqüència a tot Espanya, cap al món modern". A això van contribuir els seus viatges a París, Roma, Washington o Estocolm, "on va entrar en contacte amb nous enfocaments i idees", indica.
Elliott apunta també que l'historiador català "estava en desacord amb una visió del món que tendia a culpar els altres de les desgràcies de Catalunya". "Preferia estudiar les divisions i crisis de pròpia societat catalana com a origen de molts dels seus problemes", aclareix.
Respecte a les incursions que va fer Vicens Vives a la política, John H. Elliott ressalta la seva "obsessió" per veure la història "des del punt de vista generacional". "En la seva opinió, la història de Catalunya demanava a crits una revisió que estigués d'acord amb els criteris més moderns de la historiografia internacional", afegeix. Així, en el seu Aproximació a la Història d'Espanya (1952) "Vicens s'arriscava, fins i tot, apuntant hipòtesi de treball realment brillants i noves", recorda.
Referent a això Elliott ha afirmat que en el cas de l'historiador català, immers en l'ambient de la Barcelona dels cinquanta, "el problema s'ha complicat pel seu enfocament revisionista del passat català". "Al revisionista dels anys trenta l'han pagat amb la seva mateixa moneda els revisionistes dels anys noranta, que rebutgen aspectes de l'enfocament crític que Vicens defensava amb tant vigor", postil·la.
Una història nacional
Així mateix, Elliott es mostra partidari que cada nació "necessita tenir una història nacional, ja que contribueix a crear una imatge de si mateixa i li confereix un sentit d'identitat col·lectiva". "Una societat que es troba massa restringida per les limitacions del passat no està ben preparada per afrontar el futur. L'Espanya i la Catalunya d'avui no són una excepció a aquesta regla", ha assenyalat.
En aquest acte ha intervingut també el professor Borja de Riquer, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i deixeble de Vicens Vives, que ha qualificat l'historiador català com "el més destacat renovador de la historiografia espanyola del segle XX".
El Rei ha tancat la cerimònia amb unes breus paraules en les quals ha enaltit en Vicens Vives al "rigor intel·lectual", la "agudesa de talent" i la "activitat científica recolzada en la seva capacitat de treball".
Si (
No(
