Durant tres setmanes Barcelona acollirà la primera edició d'Europes, Festival de Cultura Contemporània, que, en col·laboració amb 200 espais culturals de la ciutat -teatres, museus, auditoris, biblioteques, galeries o centres cívics- es proposa mostrar cap a on es dirigeix la creació europea actual.
Europes compta amb la col·laboració de tres administracions: Ministeri de Cultura, Generalitat de Catalunya -mitjançant l'Institut Català de les Indústries Culturals- i Ajuntament de Barcelona -Institut de Cultura-. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts i l'Institut Ramon Llull també hi ha tingut una contribució destacada.
Les activitats d'Europes s'estructuren en tres grans blocs: Programa Oficial, Programa Off -activitats paral·leles- i Welcome Europes -dedicat als centres de formació de Barcelona-. Quant al primer, inclou nou programes: arts plàstiques i visuals, arts escèniques, música, cinema, literatura, arquitectura, pensament i polítiques culturals, gastronomia i disseny.
El 'Programa Off' manté la intenció del festival de crear complicitats amb els agents culturals de la ciutat. Per això Europes ha convidat a participar centres cívics, bibilioteques, galeries d'art i fotografia, les llibreries més importants i les escoles de cinema de Barcelona.
Programació pròpia vs adopcions
Paradoxalment, és en aquest àmbit de programació on es percep més clarament la intervenció del festival en les activitats/programació dels espais. Alguns exemples: Les 36 biblioteques de la ciutat acolliran conferències, faran selecció d'obres recomanades i clubs de lectures al voltant de la tradició literària del país convidat: Itàlia; Els centres cívics programaran activitats al voltant de les diferents manifestacions culturals d'un país del continent, en la iniciativa 'Un país per cada centre'.
No així, el Programa Oficial veu de multitud d'activitats culturals programades prèviament pels diversos espais de la ciutat, que reben l'aixopluc i algun complement a càrrec del festival.
Exemples d'això són, entre d'altres, les òperes Lulu i Carmen, al Liceu. En aquest cas, el festival programa dues taules rodones complementàries sobre dramatúrgia operística contemporània, però no pas les òperes. La presentació del darrer disc dels catalans Standstill a L'Auditori o el Festival d'Ensembles. Música del segle XXI, programades amb anterioritat al festival, també ho exemplifiquen.
Malgrat el que pugui semblar, en la presentació del festival, aquest dimarts, el delegat de cultura de l'Ajuntament, Jordi Marí, ha destacat aquest tret com un element positiu del qual el festival no s'amaga. Així mateix, el seu director, Llucià Homs, ha subratllat que aquesta és la primera edició del festival, i per tant és només la llavor del seu projecte de teixir afinitats entre els múltiples espais culturals de Barcelona.
Debatent la gestió cultural
En l'àmbit de Pensament i Polítiques Culturals el festival té un dels elements destacats de programació 'pròpia'. Es tracta del Primer Congrés Europes de Centres i Plataformes de Producció, una trobada de tres dies que tindrà lloc a l'Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona. Amb motiu de la trobada, el festival convida els responsables de 20 dels centres més importants del continent, procedents de 12 països, que posaran en comú els diversos models de gestió cultural europeus.
'Welcome Europes', la tercera pota del festival, involucra els centres de formació de Barcelona, i es proposa crear xarxes entre diferents disciplines. Ho farà amb activitats conjuntes d'arts plàstiques, escèniques o de disseny i amb el programa pilot 'bedsaring' i un campus de creació.
El 'bedsharing' és un programa en què estudiants barcelonins acullen a casa seva un estudiant estranger de la seva mateixa disciplina durant dos o tres dies, el període d'activitats del festival.
Si (
No(
