La xifra representa el 0,4% del PIB català, si bé els costos sanitaris directes són només el 21%. En els pressupostos de Salut la depressió suposa només el 2%, en la seva majoria pels medicaments receptats.
El 79% dels costos restants, aquells que no són sanitaris directament, s'originen en la seva majoria per la incapacitat permanent -61%-, seguits de la incapacitat laboral temporal -34%- i fins i tot la mort -5 %-.
De fet, les pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal s'estimen al voltant dels 200 milions d'euros a l'any, ja que prop de 33.000 persones causen baixa per aquesta raó. La mitjana de dies de baixa és de més de 100.
La Conselleria ha recordat que prop de 400.000 catalans majors de 18 anys pateixen depressió en la comunitat, dels quals dues terceres parts són dones. En concret, les autoritats sanitàries assenyalen que el 11% d'homes i el 24% de les dones van assegurar en l'última enquesta de salut de 2006 que patien problemes "crònics" d'ansietat i depressió.
Si (
No(
