Així consta en un escrit presentat aquest dijous pel fiscal Marcelo de Azcárraga en el que sol·licita al jutge Pablo Ruz, que està de guàrdia aquesta setmana, que ordeni a les Forces de Seguretat la prohibició de l'acte per constituir un delicte d'enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes.
El fiscal, que considera l'acte "una excusa per a l'execució de les directrius marcades per la banda terrorista ETA", destaca que els informes policials recaptats posen de manifest que Riera va ser condemnada el maig de 2004 a nou anys de presó per col·laborar amb el 'comando Barcelona'. Aquest grup va actuar a Catalunya entre 2000 i 2001 portant a terme atemptats com el que va acabar amb la vida de l'ex ministre socialista Ernest Lluch.
A més, indica que, "aprofitant aquesta conjuntura", els convocants pretenen "retre homenatge" a les també etarres Dolors López Resina 'Lola', i Marina Bernardó Bonada, que compleixen actualment condemna a França per la seva pertinença a l'organització terrorista.
Convoctaòria "subreptícia"
En relació amb els grups que han impulsat la celebració d'aquest acte, que coincideix amb la sortida de la presó de Riera, el fiscal assenyala que almenys dos d'ells (Rescat i SAT) "s'originen arran de la desarticulació i detenció a Catalunya de 'ordres' i individus integrats a ETA". També posa en relleu que aquests col·lectius, de caràcter alternatiu, pretenen "denunciar" que els etarres són presos polítics, cosa que "ja de per si constitueix un menyspreu a les víctimes directes o indirectes de les seves accions delictives".
"L'enaltiment d'una persona l'únic acte meritori de la qual destaquen i reconèixen aquests col·lectius és el de la seva pertinença a una organització terrorista significa, de fet, que està mostrant públicament el seu acord amb l'anomenada 'lluita armada' que aquesta desenvolupa, justificant i menyspreant i humiliant als que són perjudicats amb la mateixa", diu l'escrit.
Com a exemple, assenyala que un dels cartells que aquests grups han col·locat al barri de Gràcia "de manera subreptícia i tractant en el possible d'eludir qualsevol tipus de control" diu literalment: "Laura sortirà de la presó, però les causes que la van portar a lluitar i a patir l'empresonament continuen vigents ".
Segons el fiscal, tant Rescat com SAT són "agrupacions d'individus que no estan donades d'alta oficialment en cap registre", de manera que estan efectuant la convocatòria d'aquest acte "a través d'internet i per mitjà de cartells, sense comunicació oficial, ni aparició de persona que s'erigeixi en organitzadora o coordinadora de la mateixa". D'aquesta manera, posen en relleu "el seu caràcter oficiós" i el seu "desig d'impedir la seva identificació per tal d'eludir les previsibles responsabilitats penals" que podrien derivar de la convocatòria.
Després de recordar que la direcció de la banda ordena la justificació dels seus crims i l'enaltiment de qui els cometen, Azcárraga exposa com a últim argument que en anys precedents les consignes proferides i exhibides en actes similars han defensat la condició de "pres polític" de l'etarra que compleix condemna i l'"enaltiment del condemnat pel sol fet de la seva participació en una acció terrorista".
A més, la Fiscalia s'oposa en el seu escrit a la compareixença en aquesta causa de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), en considerar que per obtenir la condició d'acusació popular ha de presentar la corresponent querella, tal com va fer l'associació Dignitat i Justícia (DyJ).
Decidirà el jutge Ruz
La Fiscalia va obrir aquest dilluns diligències informatives amb vista a demanar la prohibició de l'acte, encara que posteriorment les arxivar en tenir constància que aquest mateix dia el jutge Ruz va obrir un procediment a instàncies de DyJ i va sol·licitar al Cos Nacional de Policia, a la Guàrdia Civil i als Mossos d'Esquadra que li faciliessin les dades que tinguessin sobre els autors de la convocatòria i les característiques de l'homenatge.
L'acte, que està organitzat per la Coordinadora de Festes Populars (CFP), té previst celebrar a la plaça Raspall de Barcelona i forma part del programa alternatiu a les festes de Gràcia, segons consta en la Programació de la Festa Major de 2010 de la Comissió de Festes Populars.
Els seus impulsors pretenen dur a terme un acte de benvinguda a Riera i celebrar a continuació una marxa de torxes per la llibertat de les preses etarres Lola López i Marina Bernadó. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona han explicat a Europa Press que cada any autoritzen a la Coordinadora a realitzar una sèrie d'activitats dins de les festes de Gràcia, en diferents espais, però que encara no tenen constància d'aquest acte i en cap cas l'han autoritzat.
Riera, vinculada al moviment 'okupa', treballava com a auxiliar administratiu interina a la secció de multes de l'Ajuntament de Terrassa (Barcelona), i tenia accés a la base de dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). Valent-se de claus dels seus companys de treball, facilitar al 'comando Barcelona' matrícules de vehicles de forces de seguretat, així com la del cotxe del regidor del PP a Viladecavalls (Barcelona) Francisco Cano, assassinat per ETA el 14 de desembre de 2000.
Si (
No(
