Un cop s’ha encès la flama, s’ha trencat el tabú. Un degoteig d’ajuntaments catalans i també de fora han deixar fora de la llei el burka i el niqab però només dins les dependències municipals.
És la política de “fer veure que” quan en realitat no s’atreveixen a ficar-hi mà. Si el burka i el niqab són un problema, solucionem-ho, i si no ho és, perquè es prohibeix a les seus municipals i no als altres llocs? Es deixa de ser progressista, si és que es pretén passejar-se pel món amb aquesta etiqueta, a l’exigir que la gent vagi amb la cara descoberta? Per cert, pregunto als alcaldes i regidors d’arreu del país quantes dones amb el cap tapat han vist entrar a dependències municipals, siguin cases de la vila, casals, piscines municipals o centres de salut. Però si els seus homes –marits o pares- no les deixen anar soles a cap lloc!
Volen dir els regidors que ara podrem anar tapats a un banc, a un examen o a l’escànner de l’aeroport sense que ningú no ens hagi d’importunar? Oi que no? Tots hem d’anar a cara descoberta, sense passamuntanyes ni caretes de disfressa i certes dones de religió islàmica no?
El problema és un altre. He fet una dotzena de viatges a països musulmans i l’estampa es repeteix: una dona amb el cap tapat, de vegades amb criatures de la mà, i un home -marit o pare- dues passes per davant i amb indumentària “europea”. D’això en diuen llibertat d’elecció? Això és submissió, por, com volem dir-li, però no té res d’actitud personal de la dona.
El burka i en niqab són un símbol d’esclavitud i d’humiliació. De respecte per les conviccions religioses i les seves expressions, tot el que calgui. D’agafar-nos-la amb paper de fumar per no violentar alguns nouvinguts, res en absolut.
Si (
No(
