"Durant els anys de la dictadura franquista, Catalunya va patir una implacable repressió que va trasbalsar el país i les seves institucions culturals. El Palau de la Música Catalana en va ser una de les més afectades". Aquesta és la premissa, basada en gran mesura en la seva vivència personal, a partir de la que Antoni Sàbat ha reconstruït la història del Palau de la Música Catalana sota el Franquisme.
Ho ha fet amb el llibre El Palau de la Música Catalana. Els anys de la repressió franquista (1936-1975). Com el mateix Sàbat ha explicat aquest dimecres durant la presentació de l'obra, l'autor va decidir acabar el relat l'any 75, el de la mort de Franco, perquè "el que ve després ja és una altra història".
Sàbat ha afirmat també que quan va començar aquest treball "de forma una mica agosarada" va entendre que havia de recuperar la memòria història i col·lectiva "que configuren la nostra personalitat i, ha afegit, en aquest cas també la meva".
Repàs històric
El llibre, que comença amb "els darrers anys de la República", va repassant un per un els episodis més i menys coneguts que el Palau va viure durant la guerra, la postguerra i la dictadura.
Amb emoció, Sàbat ha recordat com, el 18 de juliol de 1936 -dia de l''Alzamiento'-, Pau Casals va interrompre l'assaig que feia al Palau -per a l'Olimpíada cultural organitzada com a antítesi dels Jocs Olímpics de Berlín, sota el nazisme-, després que el conseller Gasol li comuniqués que s'estaven instal·lant les primeres barricades a Barcelona.
"Amb llàgrimes als ulls, Casals va demanar als seus músics que interpretessin l'últim moviment de la novena simfonia de Bethoveen, el Cant de joia, i així ho van fer", ha rememorat Sàbat.
Temps de contrastos
A partir d'aquí, el llibre va desgranant moments previs a la presa de Barcelona, quan el Palau es va "trobar" celebrant l'aniversari de Lenin, acollint el "congrés d'Intel·lectuals", és a dir, el naixement del PSUC, i també la intervenció del Palau per la Generalitat. Amb la ciutat en mans dels franquistes, l'obra s'endinsa amb els intents del règim de "genocidi cultural", els concerts del règim, les misses "amb mantellina" , els festivals de Falange o fins i tot la celebració de l'aniversari del Führer.
També hi apareixen destacats els actes de "resistència cívica" que han esdevingut cèlebres, com els 'Fets del Palau', el maig de 1960, el 'Brindis silenciós' o l'enfrontament permanent amb la censura del règim quan la programació cultural i/o els símbols catalanistes ofenien els franquistes.
Si (
No(
