El Barça ens roba

No ho direm, perquè tampoc ens creiem allò de "Espanya ens roba". En tot cas, si açò últim fora veritat, caldria que els valencians diguérem amb més raó: "Madrid i Barcelona ens roben", políticament i, sobre tot, quan el València juga amb els dos privilegiats d'Espanya: el Madrid i el Barça. Els dos clubs es reparteixen la part del lleó dels diners de les televisions i altres fonts de finançament futbolístic. Els dos equips són els millors perquè poden fitxar als millors jugadors del món pagant quantitats estratosfèriques. Els dos tenen la premsa i els mitjans de masses, els programes televisius, més influents als seus peus.

Els àrbitres, naturalment, es deixen influir per tot açò i, sense que pensem malament dels seus arbitratges (lluny de nosaltres pensar que els àrbitres puguen estar comprats pels que poden pagar més), piten molt bé per a ells i, curiosament, no veuen certes faltes, com unes mans (dues seguides en la mateixa jugada: un clar penal contra el Barça), quan estàvem 2 a 3 al marcador. Clar que els dos porters van estar genials i que el del València va fallar un poc al principi en algun dels gols i, en canvi, va estar incomparable al final, davant de dos o tres remats seguits que eren gols imparables aparentment. Com valencianista, el que més em va molestar va ser la diferent manera de pitar, durant tot el partit,  davant de faltes dubtoses dels dos equips, en jugades que acabaren en algun gol, al no pitar-les, depenent de quin equip les feia. Massa d'eixes faltes dubtoses van ser sempre afavorint al Barça, malgrat jugar en València.

Ja sabem que el València deu jugar contra tots (¡si haguera jugat així contra l'Espanyol!) com va jugar anit contra el Barcelona. Ja sabem que molts valencianistes pensem que Vicent Guaita, Bernat i Alcàcer poden ser tan rendibles o més que alguns dels que ara juguen; però no tenim ganes d'armar polèmiques contra el nostre meravellós exjugador Miroslav Djukic. Només li oferim la proposta de pensar en la conveniencia de fer jugar als anomenats, que han demostrat ser tan bons com el que van deixar marxar al Màlaga i ja està triomfant al Madrid, el ja famós Isco. El públic, com en 1971, aplaudint, malgrat perdre, premiant el bon joc.
Hem de dir en honor a la veritat que el Madrid i el Barça a Europa, davant d'altres equips, solen ser tractats com el València, el Atlètic de Madrid o el Bilbao, com el Màlaga o el Sevilla a Espanya. El mal es que tots aquestos pateixen les dues "sobrecogedoras" discriminacions arbitrals (inconscients i no corruptes, naturalment) i periodístiques (prensa, radio y tv de Madrid i Barcelona) a Europa i a Espanya, en la Lliga i en la Champions o altres competicions.
Emprenya prou que ningú parle del penal clar no pitat anit a favor del València i en canvi tots han estat parlant dies, setmanes i mesos del tal Bale i del tal Neymar o Messi. ¿S'imaginen vostés els titulars dels diaris madrilenys i barcelonins, si al Nou Camp o Camp Nou, estant 2 a 3 a favor del València, làrbitre no haguera vist unes mans d'un jugador valencianista a menys de deu metres i de cara a la jugada, com no va vore anit les mans de dos jugadors del Barcelona en l'àrea del Barça?