"'Som aquí per parlar de pau'", recorda el polític català que "va ser el primer que vam dir" i es vanta de que aquella "va ser la nostra aportació per aconseguir el final de la violència d'ETA". Arribats a aquest punt, Carod afegeix que la determinació de diàleg va ser la mateixa que havien tingut i tindrien en el futur "tots els governs espanyols (Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i Rodríguez Zapatero), amb un mòbil idèntic, però des de posicions independentistes.
El llavors conseller de vicepresidència considera que van pagar molt car "haver-nos convertit en subjecte polític, sense tenir un estat darrere". Carod creu que "a Espanya i més a prop" hi havia qui creia que això eren assumptes del Govern espanyol. "Espanya, doncs, podia parlar-hi; Catalunya, no".
Arribats a aquest punt, l'en aquesta ocasió articulista fa la seva valoració del recent comunicat d'ETA en què anuncia l'alto el foc permanent. Pensa en aquest sentit que el factor més determinant en el que veu com una etapa final és "el convenciment, començant per Arnaldo Otegi, de la sola idoneïtat de la política per resoldre4 el darrer conflicte armat present a la Unió Europea i el caràcter incompatible de la simultaneïtat de l'existència d'ETA i l'esquerra independentista en el mateix espai: o l'una o l'altra". També mostra una interpretació optimista perquè "l'alto el foc 'general' s'entén que abasta tots els àmbits resultat de la violència, com l'impost revolucionari".
"En fi, crec que ara sí, que va de debò. I estaria bé que actuessin en conseqüència tots els que realment volen la pau i la democràcia i no, només, una derrota militar o un èxit electoral".
Si (
No(
