El poeta, pedagog i impulsor cultural Joan Triadú ha mort avui, dijous 30 de setembre, a l’Hospital de Barcelona, als vuitanta-nou anys d’edat. La capella ardent s’instal·larà demà divendres al Palau de la Generalitat.
Joan Triadú, nascut el 1921, va ser un símbol de la resistència catalana del segle XX, especialment durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista, època en què aquest crític i pedagog es va dedicar a escriure i ensenyar en la clandestinitat.
Triadú es va involucrar en la resistència cultural i política des del Front Nacional de Catalunya a Liverpool, on feia un lectorat. Va exercir com a poeta, traductor i mestre de crítics i assagistes, amb aportacions a la cultura catalana com el seu dietari Dies de memòria 1938-1940, Memòries d'un segle d'or o les seves antologies de poesia i contes en català. No debades, per a Triadú, el segle XX va ser el Segle d'Or de la cultura catalana i d'una nova Renaixença cultural.
Des de molt jove es va dedicar a l'estudi de les llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona (UB) i a reestructurar la literatura catalana després dels anys de la Guerra Civil, fins que es va erigir com a defensor de la personalitat de Catalunya, tasca que li va ser reconeguda amb premis com la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992) o la Medalla d'Or de la Generalitat (2001).
Era membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), on va ingressar el 1979. Va ser president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i fundador de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut. També va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i secretari tècnic d'Òmnium Cultural. En la seva trajectòria pedagògica, va dirigir la Institució Cultural del CIC i l'Escola Thau de Barcelona, de la qual a més va ser-ne fundador. La ciutat de Girona va crear uns premis amb el nom d'aquest autor -Premis Literaris Infantils i Juvenils Joan Triadú-, que ell mateix va lliurar en vida.
Al llarg de la seva vida va publicar una dotzena d'obres com ara crítiques, antologies i traduccions. Entre les seves obres més importants destaquen La poesia segons Carles Riba (1954) i Llegir com viure (1963), a més de traduir sonets de Shakespeare i les Olímpiques de Píndar.
Triadú també va estar relacionat amb la política catalana, en estar fortament lligat a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, qui el considerava un dels seus referents i a qui Triadú impartia classes de català a casa seva. El seu fill, l'advocat Joaquim Triadú, va ser conseller del Govern de Pujol.
Si (
No(
