Barcelona acull des d’avui tot Barceló, dues exposicions que recullen una àmplia selecció de l'obra de Miquel Barceló: el període iniciàtic (1973-1982), a l’Arts Santa Mònica, i l'obra posterior a la seva consagració internacional amb la Documenta de Kassel del 1982, al Caixafòrum.
A Barceló abans de Barceló (Arts Santa Mònica) es presenten més d'un centenar d'obres de l'artista, pertanyents al període inicial i més desconegut de l’artista.
El director d'Arts Santa Mònica, Vicenç Altaió, ha dit que l'objectiu principal d'aquesta mostra és "donar a conèixer un conjunt d'obres, moltes d'elles inèdites, que revelen alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria d'un artista que en aquest període tenia entre 17 i 25 anys".
En aquesta obra iniciàtica ja apareixen els seus bestiaris, el tema recurrent dels gossos, la poesia experimental, l'obra matèrica i els retrats i autoretrats.
En el catàleg d'aquesta primera exposició, que també s'exhibirà a Palma i Tolosa, el propi artista confessa que el 1981, quan es va instal·lar a Barcelona, el seu modus vivendi era la venda de droga, cosa que no va durar més de dos o tres anys.
I agrega: "Sempre he pensat que va ser important en la meva vida prendre LSD, les visions nocturnes de la ciutat tenen molt a veure amb aquestes experiències lisèrgiques. No ho vaig prendre durant molt de temps, només una temporada i després me'n vaig anar a París de viatge, i quan vaig tornar ja me n'havia oblidat", conscient que molts "havien realitzat un viatge d'aquells dels quals no tornes".
Al Caixafòrum, l'altra exposició repassa la trajectòria de l'artista entre el 1983 i el 2009 a través de 180 peces, des de les grans teles fins a les més recents.
Una de les seves últimes obres, l'escultura monumental "Gran Elefant dret" (2009), invita el visitant, des de l'exterior de Caixafòrum, a entrar i viure l'obra de l'artista: la seva relació amb la naturalesa i la matèria i el seu ús en la seva feina; la seva evolució en la representació del món animal i l'humà; i els seus viatges, físics i mentals, des de París fins a Mali.
Al Caixafòrum s'exhibeixen objectes experimentals i fins i tot privats, col·locats al costat d'obres clau, sobretot pintures, així com ceràmiques i escultures, guixos, aquarel·les, dibuixos, cartells, llibres i quaderns de viatge.
La mostra, comissariada per Catherine Lampert, ha comptat amb la participació directa de l'artista en la selecció de les obres, que a més ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció, com la sèrie de dibuixos que va realitzar per il·lustrar la "Divina Comèdia" de Dant.
La comissària ha subratllat que "aquesta exposició de Barceló arriba en l'equador de la seva carrera", coincidint amb "el seu retorn a l'essència de la matèria".
Segons Lampert, moltes de les obres posen a prova les tècniques i els gèneres artístics d'una "manera tremendament original": bodegons i retrats tridimensionals, ceràmiques que recorden bestiaris i recipients antics, i aiguades delicades i dibuixos translúcids en què les imatges pràcticament s'esvaeixen.
El subtítol d'aquesta exposició, "La solitude organisative", remet al nom d'un quadre recent de l'artista mallorquí, un retrat d'un goril·la d'aspecte seriós assegut en un racó, que ja es va exposar a la Biennal de Venècia el 2009.
El públic descobrirà també a través de les dues exposicions els viatges de Barceló com a artista "nòmada", una experiència vital que l'ha portat a París, Mallorca, Mali, així com a Nàpols, els Alps, Nova York o, recentment, a l'Himàlaia.
"Le petit amour fou", "Retrat doble/Dues papaies", "La travessia del desert", "Camí de llum", "Dora Ashton" o l'autoretrat "Moi" són alguns dels quadres que es poden contemplar al Caixafòrum.
Les dues retrospectives constaten que Barceló es representa en els autoretrats que realitza en els anys 80 com un aprenent ros de cos esvelt, lliurat a la seva feina.
Per contra, el Barceló dels últims temps s'atreveix a entrar en un estat més primigeni: "Crec que animalitzar-se és un privilegi. No és una pèrdua d'humanisme, sinó un extrem d'humanisme", ha confessat en certa ocasió.
En aquest context, l'escultura de l'elefant amb la trompa rígida dirigida cap a sota, de bronze fos i 8 metres d'altura, es converteix en la suplantació de la seva persona.
Si (
No(
