"No es tracta d'un temple qualsevol, sinó un monument emblemàtic la ubicació del qual s'ha buscat durant dècades i segueix sent una incògnita, era una construcció representada a les monedes amb un frontal de vuit columnes; seria un descobriment capital, amb repercussió mundial, perquè no hi ha molts com aquest", ha afirmat la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Isabel Rodà de Llanza.
L'investigador de l'ICAC, Josep Maria Macias, ha explicat que no es tracta d'una cerca a cegues, ja que els equips actuals són "hereus de diversos segles d'estudis i de recopilació d'informació i evidències físiques sobre el temple". Macias ha indicat que el tipus de fonamentació amb "plataformes de morter de calç amb pedra", i l'edat dels vestigis confirmarien la troballa.
L'arqueòloga municipal, Teixell Navarro, i el mateix Andreu Muñoz, han confirmat que no esperen trobar restes espectaculars, ja que els carreus, els elements decoratius i els revestiments de marbre van ser espoliats, de manera que no és previsible crear cap àrea visitable. "La intenció és tornar a tancar la fossa i deixar el paviment com estava".
Es tracta de la primera vegada que es fan servir aplicacions geofísiques per guiar un tast arqueològic, de manera que "la comunitat científica mira atentament aquesta col·laboració tecnològica", va afegir Muñoz.
Els avenços detallats dels treballs d'excavació, que requeriran de la supervisió d'un grup molt qualificat de fins a sis assessors científics en funció de les restes que vagin apareixent, es podrà seguir en un canal específic creat a la web de la revista científica Sapiens a finals de juny.
El conveni signat entre l'Ajuntament de Tarragona, l'ICAC i el Capítol Catedralici fixa un primer pressupost de 50.000 euros. Els resultats de l'excavació seran recollits en una publicació especialitzada.
Si (
No(
