Hereu ha d'acabar el mandat

Després del desastre anunciat que ha suposat el referèndum sobre la reforma de la Diagonal per l'equip de Govern municipal barceloní, ha faltat temps perquè múltiples veus, bàsicament de l'oposició consistorial, demanin la dimissió de l'alcalde Jordi Hereu.

La demanda és incoherent i, a més, i el què és pitjor, poc pràctica. Incoherent perquè ve d'aquells que, al seu dia, van criticar que Pasqual Maragall substituís Narcís Serra i guanyés temps per a fer-se conegut i obtingués avantatge de cara als futurs comicis; són els mateixos que, més tard, van criticar que es repetís l'operació amb Joan Clos i que, novament, es fes amb l'hereu d'aquest, que és l'actual alcalde. Per tant, està fora de lloc que demanin ara que Jordi Hereu se'n vagi a casa com a conseqüència del seu enèsim fracàs.

Però, a més, la poca operativitat de la demanda queda reflectida en l'historial que ha marcat l'anterior procediment: en ser substituït un alcalde socialista per l'aparell del seu propi partit, tot justament el què s'ha aconseguit és garantir la victòria del nouvingut, que sempre ha partit d'un perfil absolutament desconegut per al ciutadà però ha acabat imposant-se a les urnes. Ja es diu des de Nicaragua: posem un sofà -i, de fet, aquesta és la versió 'light' de la frase- i guanya.

I és així com, després d'un gran alcalde com Pasqual Maragall, va venir un mal successor com Joan Clos -deu ser perquè estem de celebració blau-grana que em recorda en molts aspectes al seu homònim culé Gaspart, i no sé per què però penso que l'actual ambaixador espanyol a Turquia, si se li preguntés, admetria les mateixes mancances que el continuador de Núñez- i després, tot i que semblés impossible, un altre de pitjor com Jordi Hereu.

Però ara crec que seria un error demanar-ne amb insistència la dimissió. El substitut socialista segurament començaria amb un discurs amb equilibris de reconeixement d'errors de l'antecessor i ja tindríem un nou sofà. No, millor que Hereu acabi el seu mandat tornant-se a equivocar -no és difícil que això passi- i així tindrem més possibilitats de que el futur batlle barceloní sigui algú que representi una altra opció política.