Josep Maria Espinàs presenta demà els seus darrers llibres al Museu de la Vida Rural

L’autor barceloní Josep Maria Espinàs presentarà demà dimecres, a les 19.00h, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, els seus dos darrers llibres publicats, i la festa segueix i L’última fira de Salàs, 1959. Els dos volums, que presentarà l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, han estat publicats per l’editorial La Campana.

El llibre i la festa segueix és un prolongació de l’obra memorialista que Espinàs encetà amb El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, i està íntimament relacionat amb Temps afegit, el document que ens llegà quan s’adonà que havia superat l’expectativa de vida que li fou atorgada en néixer, 73 anys. Ara, que ja ha passat els 82, aquesta pròrroga es converteix en continuació de la festa, en repàs vital per mitjà de petites observacions, de pinzellades curtes, de reflexions profundes. En descripció, al cap i a la fi, del que ha estat el seu modus vivendi: l’escriptura d’una columna diària, la consolidació d’una idea, dia a dia. El posar negre sobre blanc, una crònica diària, marcada a vegades per una fina ironia, a voltes per un fred escepticisme, però bastida sempre sobre la coherència, l’humanisme i la modèstia que el converteixen en un dels grans referents literaris de les nostres lletres.

L’altre volum que l’escriptor presentarà al Museu de la Vida Rural, L’última fira de Salàs, 1959, constitueix un document totalment diferent. Es tracta d’un retrobament amb una de les cròniques que l’escriptor va fer per al setmanari Destino. Concretament la que narra la fira de bestiar del poble de Salàs, del Pallars Jussà. Un mercat anual de venta d’ases, matxos i pollines, del que Josep Maria Espinàs en féu crònica en un moment determinant i emmascarant-se com a firaire per copsar-ne la vertadera natura. Quan Espinàs va fer cap a Salàs, l’any 1959, els tractors, els motocultors i les màquines començaven a no ser estranyes a la ruralia. El canvi s’estava assentant i, qui més qui menys, tothom veia que les bèsties tenien els dies comptats per a la pagesia. L’article, publicat originàriament en castellà, es publica ara en edició bilingüe i amb l’acompanyament de les fotografies que féu el mateix autor.